El Kung Fu, també conegut com wushu, és un dels exemples més famosos de la cultura tradicional xinesa. És probable que sigui un dels esports més antics de la terra. Utilitza tant la força muscular com la força del cervell. La teoria del Kung Fu es basa en la filosofia clàssica xinesa. Durant la seva llarga història s'ha desenvolupat com una combinació única d'exercicis, pràctiques d'auto-defensa, autodisciplina i art. Es diu que "El kung fu extern exercita els tendons, els ossos i la pell mentres que el kung fu intern entrena l'esperit i la ment."
La veritable història del Wu Shu va més enllà de mites i llegendes que s'han popularitzat. Quan es pensa en kungfu immediatament es relaciona amb el temple de Shaolin, sembla que la publicitat que se li ha generat a aquest temple per mitjà de pel·lícules i documentals sobre la seva història han creat la idea que aquest temple és l'origen de les arts marcials xineses, cosa totalment errònea. Aquests documentals parlen sobre l'origen del Kung Fu de Shaolin, no del Kung Fu.
El Monestir de Shaolin està sobre la muntanya Songshan, una de les 5 muntanyes sagrades de Henan, 80 quilòmetres al sud-oest de Zhengzhou, al nord de la Xina. Va ser construït l'any 495 per l'emperador Xiao Wen de la dinastia Wei del Nord. Però si realment volem saber l'origen de les arts marcials xineses, hem d'anar més enllà dels temples.
La llegenda explica que Bodhiddarma, un monjo d'origen Hindú, va arribar al temple i els va ensenyar la meditació en moviment és a dir, el Kung Fu, però Bodhidarma ho deuria haver après en algun altre lloc, ho habia extret de les tradicions del poble xinès. Les arts marcials xineses són un invent del poble no dels religiosos.
La primera pràctica de la qual es té coneixement va ser anomenada Jiaoli i es practicava juntament amb la ballestería i la conducció de carro, éra un esport militar, la primera noció de Wu Shu, com a art marcial, apareix al llibre més antic que es preserva sobre les arts militars el "Sunzi". Diu: "els exercicis de Wu Shu contribueixen a l'enfortiment de l'estat físic dels soldats". Data del període 475-221 AC centenars d'anys abans de l'aparició del temple de Shaolin.
La segona aparició important data de les dinasties Qin (221-206 AC) i Han (206-220 AC) on van aparèixer els primers "drames" o "danses" en què els representants de Wu Shu seguien pautes determinades d'exercicis. Es pensa que aquestes pautes eren molt similars a les formes de Wu Shu dels nostres dies.
Això vol dir que centenars d'anys abans de l'aparició del monjo Bodhidarma el Wu Shu ja es practicava a les diferents províncies de la Xina, pel que el més lògic seria pensar que Bodhidarma les va aprendre del poble per després modificar-les i desenvolupar-les al Temple de Shaolin.
L'aprenentatge i el màrqueting del Wu Shu
La dinastia Tang (618-907) va promoure l'aprenentatge del Wu Shu ja que els seus nobles es van adonar del benefici a la salut que comporta la seva pràctica, en aquestes dates Li Shimin (fill) i Li Yuan (pare) emperador, van obligar a tots els oficials i soldats a aprovar les seves classes de Wu Shu creant així el que van poder haver estat les primeres escoles amb alumnes i nivells d'aprenentatge en la història del Wu Shu, els soldats havien de complir amb aquestes classes per poder pujar de rang en l'escala militar.
L'any 960 ja es feia publicitat i exhibicions per captar alumnes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada