Aquesta és l'última entrada que vaig escriure pel blog abans de marxar de Xina. Avui dissabte, recuperant records per escriure un article per l'associació AFAC, l'he trobat i no he pogut evitar penjar-lo. De moment el blog ha estat inactiu des de que vaig tornar, però en el moment en que comenci una nova aventura el recuperaré!
Últimes hores a orient,. Sento que ha sigut l'any més important de la meva vida, sento que deixo una part de mi impregnada a cada racó d'aquesta ciutat i també sento que m'enduc un petit tros de ciutat i molts amics dins el meu cor.
Durant l'hivern he viscut moments de tot: alegria, anyorança, eufòria, patiment, desconcert i milers de coneixements nous adquirits a base d'una experiència tant peculiar com aquesta. Ara que és hora de marxar m'en adono que el que importai el que més recordes a la vida són els bons records.... Penso en els moments que he viscut aquí, en la gent que anyoraré i en l'intensitat amb la que es viu tot quan ets en un país tant llunyà del teu. Les ganes de tornar s'esvaeixen a mesura que s'acosta l'hora de marxar.
Xina m'ha canviat la vida, però el que sobretot m'ha canviat és compartir aquest darrer any amb la seva cultura i amb altre gent d'arreu del món que l'ha viscut amb mi. Gent que a primera vista sembla molt diferent però que quan coneixes veus que podrien ser el teu veí, el teu amic o el teu germà.
Només em resta donar les gràcies a tota la gent que m'ha ajudat en els moments difícils. Gent amb la que he rigut, ballat, disfrutat i en definitiva compartit aquesta experiència. Marxo, però espero poder continuar el meu somni ben aviat que és descobrir i viatjar per molts més racons de Xina, d'Àsia i del món.
Fins aviat Beijing! Hola Barcelona!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada